Riera de Sanaüja

Riera de Sanaüja
Tipus	curs d'aigua
Inici
Cota inicial	913 m
Entitat territorial administrativa	Olius (Solsonès)
Localització	Serrat de la Torregassa
Final
Cota final	376 m
Entitat territorial administrativa	Noguera (Catalunya)
Localització	Vilanova de l'Aguda
Desembocadura	Llobregós
	41° 59′ 29″ N, 1° 28′ 17″ E / 41.991452°N,1.471262°E; B 41° 52′ 29″ N, 1° 15′ 59″ E / 41.874842°N,1.266491°E
Afluents	riera de Sallent
Conca hidrogràfica	conca de l'Ebre
Característiques
Dimensió	33,7 () km ;
Travessa	Solsonès, Segarra i Noguera
Superfície	128,82 km²

La Riera de Sanaüja, és un corrent fluvial afluent per la dreta del Llobregós que neix al vessant sud-oriental del Serrat de la Torregassa, a poc més de 60 metres al nord-oest de la masia de la Creu (al terme municipal d'Olius)^[1] i que al llarg del seu curs rep les següents denominacions.

Barranc dels Colomers - Des del seu naixement fins que surt del terme d'Olius al rebre per l'esquerra el Barranc d'Arceda (3.591 metres).
Riera de Miravé - Des de l'aiguabarreig amb el Barranc d'Arceda fins que entra al terme municipal de Biosca (8.081 metres).
Riera de Lloberola - Des que entra al terme municipal de Biosca fins a la seva confluència amb la Riera de Sallent (12.644 metres)
Riera de Sanaüja - Des de la seva confluència amb la Riera de Sallent fins a l'aiguabarreig amb el Llobregós. (9.932 metres)

Municipis per on passa

Des del seu naixement, la Riera de Sanaüja passa successivament pels següents termes municipals.

Municipis^[2]
	Longitud (en m.)	% del recorregut
Per l'interior del municipi d'Olius	1.762	5,22%
Fent frontera entre els municipis de Pinell de Solsonès i d'Olius	1.327	3,93%
Fent frontera entre els municipis de Pinell de Solsonès i de Llobera	8.081	23,95%
Fent frontera entre els municipis de Pinell de Solsonès i de Biosca	816	2,42%
Per l'interior del municipi de Biosca	11.828	35,05%
Fent frontera entre els municipis de Pinell de Solsonès i de Sanaüja	1.910	5,66%
Per l'interior del municipi de Sanaüja	6.663	19,76%
Per l'interior del municipi de Vilanova de l'Aguda	1.355	4,02%

La xarxa hidrogràfica de la Riera de Sanaüja està constituïda per 273 corrents fluvials que sumen una longitud total de 286,9 km.

Esquema de la xarxa amb la longitud dels cursos subsidiaris
Xarxa Hidrogràfica de la Riera de Sanaüja	Xarxa hidrogràfica de la Riera de Sanaüja	Xarxa hidrogràfica de la Riera de Sanaüja	Xarxa hidrogràfica de la Riera de Sanaüja

La Riera de Sanaüja rep un total de 65 afluents directes. D'entre aquests cal destacar-ne els següents

Per la dreta	Altitud del naixement (msnm)	Altitud de la confluència (msnm)	m. longitud curs principal	Nombre de cursos de la xarxa	m de la seva xarxa hidrogràfica	Ha. de la seva conca	Per l'esquerra
Principals afluents de la Riera de Sanaüja (Entre parèntesis el municipi dins del qual té lloc la confluència)^[2]
La Rasa de Torregassa	915	803	2.514	12	5.412	162,3
	850	754	1.563	16	9.201	320,2	El Barranc d'Arceda
	868	743	1.343	2	2.118	74,9	El Barranc de Llavall
	827	714	2.033	3	3.118	181,8	El Clot de Llor
La Frau del Puit	866	704	3.169	12	8.661	384,2
	868	700	1.770	2	2.425	116,9	El Barranc de la Serra
	831	658	1.654	3	2.769	176,5	La Rasa de Secanella
La Rasa de Sant Climenç	838	637	4.546	8	8.399	422,5
	831	630	2.138	2	3.995	236,8	El Barranc de Comadòria
	758	557	2.712	17	16.925	600,0	El Barranc de la Vila
	755	537	2.132	1	2.132	146,0	La Riera de l'Horta del Mas
	686	483	1.732	2	2.426	136,8	La Rasa del Masot
La Riera de Sallent	582	433	2.474	94	88.891	3.679,7
La Rasa del Pujol	732	416	7.154	17	21.892	1.077,6
	639	406	3.607	14	8.391	411,1	El Torrent de Farà

El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Riera de Sanaüja transcorre pels següents termes municipals:

Municipi	Nombre de cursos o trams	Longitud que hi transcorre
Distribució per municipis de la xarxa^[3]
Biosca	64	73.298 m.
Llobera	58	74.691 m.
Pinell de Solsonès	38	37.139 m.
Olius	33	18.327 m.
Sanaüja	28	44.083 m.
Torrefeta i Florejacs	6	11.815 m.
Vilanova de l'Aguda	1	1.355 m.

↑ «Riera de Sanaüja». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^2,0 ^2,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.